Del 4 al 28 de març de 2021 - 20hs
Dramaturgia i Direcció: Carla Torres Danés
Producció executiva: Mireia Isal Serna
Actuació: Carla Abulí y Jordi Ciurana
Espai escènic: Yaiza Ares
Vestuari: Macarena López
Diseny de iluminación: Iker Rañé
Ayudante d'il·luminació: Joan Esteve
Audiovisuals: Marc Benavent
Fotografia: Júlia Garcia Font
Assessoria de moviment escènic: Andrea Torres Danés
Una producció de: la maièutica.
Agraïments: Nau Ivanow, Carmen Danés Ribas, Cristal Barreyro Díaz, La Badabadoc, Lídia Casanova Señé, Rosa Serna.
Durada: 90 minuts
Origen: Barcelona
Idioma: Català
Gènere: Comedia dramática
? Aquest espectacle de la maièutica produccions, fruit de la primera residència creativa que va acollir la sala, estarà en cartell des del proper 4 de març i fins el dia 28 (20h)
? La jove directora catalana Carla Torres Danés ens proposa una història sobre el trànsit de la joventut a la adultesa que retrata la generació nascuda als anys 80, a partir d’una parella (interpretada per Jordi Ciurana i Carla Abulí) i les seves pors, il·lusions, soledats… tot plegat il·lustrat amb música de Dylan
Torna Nausée, l’espectacle resultant de primera residència creativa que va acollir La Badabadoc.
Nausée és una comèdia dramàtica escrita i dirigida per la jove directora catalana Carla Torres Danés, fundadora de la maièutica produccions, que narra el trànsit de la joventut a la adultesa, l’etern conflicte d’aquells somnis juvenils que terminen xocant amb la realitat. Tot un viatge interior i existencialista cap els records, interromput constantment per la crueltat de la realitat.
Nausée -títol sorgit de l’obra homònima de Jean Paul Sartre- ens mostra dos amics de l’ànima, Marc (Jordi Ciurana) i Rut (Carla Abulí), ara ja amb trenta anys, que viuen junts en un micro-pis del Poble Sec. Tot i la complicitat i l’amor que comparteixen, alhora dubten de l’estabilitat anhelada com a símptoma de felicitat i juguen a fer-se grans, però enfronten la vida des de d’actituds antagòniques, i tenen en comú la reacció de nàusea enfront tot allò que els commou. La elusió de responsabilitats, el retorn a un món infantil més segur, el feminisme i la lluita contra qualsevol signe patriarcal seran els símptomes que conformaran un retrat de pors, il·lusions, soledat, i reflexions sobre els lligams familiars i la innocència de la generació nascuda als anys 80.
A nivell escenogràfic, la posada en escena naturalista i de teatre abstracte al mateix temps aconsegueix convertir l’espectador en un voyeur de la vida privada dels protagonistes, i es rubrica amb la música i les lletres de Bob Dylan, que sacsegen aquests personatges que necessiten trobar-se.