La història de l'Amèlia comença a un traster. Un traster de lloguer (algú s'ha adonat que apareixen trasters de lloguer per tot arreu?). Allà, ha estat acumulant tot de coses inútils durant els últims anys. El que no li feia servei, cap al traster.
L'Amèlia té una crisi existencial. Una crisi recurrent de la qual no pot fugir. No sap què vol. No sap què fer. No sap on anar, i no li troba sentit a res. Una crisi absurda, i per tant, una crisi inútil (i tot allò inútil, ha d'anar cap al traster de lloguer). En mig d'un atac d'ansietat i envoltada de trastos inservibles, l'Amèlia troba una altra persona que viu al traster del costat. Una persona curiosa. Igual d'inútil que la seva crisi. Una persona que l'ajuda a trobar la seva pròpia veu. Que la guia en la seva lluita contra el pànic, i que li proporciona certeses a on aferrar-se per poder sortir al món real.
(in)Útil neix d’una frustració compartida. La frustració de sentir-se inútil. De no saber què serveix i què no. De no trobar narració. De no trobar sentit. De sentir-nos eternament enfrontades. Però també neix de l’esperança de fer alguna cosa amb aquesta frustració. De canalitzar-la. De convertir-la en alguna altra cosa. Sabem de sobres que no som les úniques que ens sentim així. Que les (in)Útils som moltes. I volem abraçar la inutilitat que ens ha estat imposada i apropiar-nos-la. Rebentar aquesta paraula en mil bocins i tornar-la a construir sota un altre paradigma. El nostre. Un paradigma on ser inútil sigui útil.
Fitxa artística
Dramatúrgia i direcció: Jordi Casado
Intèrprets: Neus Soler i Paula Segura
Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal
Espai sonor: Neus Soler
Il·luminació: Anna Espunya
Producció executiva: Anna Castillo
Gestió administrativa: Aina Juanet
Fotografia: Lukas Romero (MediocreStudio)
Projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2020
