"L’hostal de l’amor" és una filigrana escènica a partir d’una de les estructures argumentals més velles que l’anar peu: amor versus desamor; importades aquesta vegada de la vella Commedia dell’Arte italiana. Els seus personatges principals, que ens recorden explícitament i implícita a Pierrot, a Colombina, a l’Arlequí, al capità Espantall…, s’entretenen evadint se de la realitat i voletejant com colibrins per al regne de la fantasia i la melanconia; fonamenten la seva singularitat en la pura sensualitat imaginativa. El llenguatge que hi és emprat, farcit de subtils agudeses, és amb versos de distintes mides: alejandrins, decasíl·labs, octosíl·labs… En definitiva , una meravellosa peça sorgida de l’ingeni fèrtil del l’historiador Ferran Soldevila.
Original de Ferran Soldevila Direcció escènica: Pere Sagristà-Ollé Repartiment: Núria Farrús, Didac Rodríguez, Isaac Mohamed, Joan Vall, Anna Castells, Marina Bou, Lídia Tura, Jordi Reñé, Patrick Gannon, Martí Olalla
Aquest setembre-octubre de 2021 tornem amb una nova edició (la IIIª) del FEST(i)VERS, el Festival de Teatre en Vers de Barcelona, després d’un any d’aturada obligatòria per causes del tot conegudes de tothom. La Companyia del Vers Retrobat, que és qui l’organitza conjuntament amb el Teatre Eòlia, s’enfronta als que seran els seus 6è i 7è espectacles de producció. El grup s’encara, per primer vegada, a uns texts d’autors catalans del segle XX. Fins ara, tot el repertori estrenat s’havia centrat en excel·lents traduccions i versions d’autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII.
Enguany però, el repte a assolir s’ha resol amb la dramatúrgia del país. Dues collites esplèndides: un ‘Josep Maria de Sagarra de l’any 31’ d’abans de la guerra del 36: ‘L’Hostal de la Glòria‘ i un ‘Ferran Soldevila de l’any 49’ de després de la guerra i en plena dictadura franquista: ‘L’Hostal de l’amor‘. L’un, és un poema dramàtic i l’altre, una farsa. Tots dos transcorren en un hostal i comparteixen certes concomitàncies que els fan ‘estranyament’ similars. Ambdós són dues meravelles de la llengua i de la versificació, ideals per a treballar-hi i capbussar-s’hi a pleret, alhora que també són dos immensos gratacels de difícil i cantellut accés, no lliures de perills.
Esperem, doncs, que les bastides que hem estat erigint al voltant seu ens permetin al final, albirar el cim amb des d’una certa tranquil·litat i sense angúnies.
