Noves dramatúrgies
Idea i creació: LOS DETECTIVES
Direcció artística: MARIONA NAUDIN
Interpretació i cocreació: MARINA COLOMINA, MARÍA GARCÍA, MONTSERRAT LORDA, MARIONA NAUDIN, LAIA CABRERA, PEPA MARTÍNEZ, ANTONIA VICENS I PEPA VERA ORTIZ
Assistència de direcció: MÒNICA ALMIRALL
Acompanyament i producció: LA NOCHE DENTRO (HAIZEA ARRIZABALAGA I AIXA GONZÁLEZ)
Disseny de llums: DANIEL MIRACLE
Disseny de so: SARA FONTÁN I EDI POU
Disseny escenogràfic i vestuari: ORIOL CORRAL
Estructures de suport: ANTIC TEATRE / OSIC / LA CALDERA / GRANER
Coproducció: ANTIC TEATRE, DANSA METROPOLITANA
Concrete Matter ens parla de la realització i de la projecció a través de la relació materno-filial i, com és habitual en Los Detectives, es posa el focus en referents i cossos femenins; en aquest cas, els seus, però també els de les seves mares, amb les quals comparteixen escenari.
El marc conceptual de l’obra està teixit per capes de referents. D’una banda, dones realitzades, com ho són les artistes feministes dels anys setanta Hannah Wilke, Pauline Oliveros i Yvonne Rainer; de l’altra, el text de «Les tres germanes» de Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de la realització, i que ens ajuda a generar altres capes dramàtiques per dialogar sobre la nostra pròpia frustració.
Concrete Matter és un joc escènic que qüestiona el teatre com a espai per a la mentida, amb el mecanisme propi de la ficció per «fer creure» l’escena, jugant amb l’expectativa, amb la sensació de pèrdua de les performers, dels personatges que interpreten i del propi públic.
Los Detectives són Mariona Naudin, María García Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. La companyia, formada el 2016 a Barcelona, desenvolupa projectes investigant paral·lelament «allò femení» i les possibilitats de l’escena, qüestionant els límits de totes dues per generar un llenguatge propi a partir de les temàtiques que aborden i els formats proposats.
Cadascuna prové de camps que van de l’antropologia al cinema, les belles arts o la biologia. Aprofiten els seus interessos per expandir el llenguatge escènic i desbordar-se cap a una mirada més plàstica del cos, nodrida d’un treball de recerca exhaustiu que interpreta referents del camp de les humanitats, fílmics i artístics, i que porta “allò teatral” a un fora de camp personal.