Winnipeg

Cant a l’esperança i crida contra l’oblit, aquesta obra recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d’Exteriors del govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats.

No tothom ho recorda però, entre el 1934 i el 1937, el poeta Pablo Neruda va exercir com a cònsol de Xile a Barcelona. Va viure a la capital catalana els moments més decisius de la Segona República i els inicis de la guerra civil fins que, tres anys després d’arribar a la ciutat, va haver de tornar a Santiago a causa de l’avanç de les tropes franquistes. Des d’allà va seguir les notícies sobre l’ocupació de Barcelona per les tropes feixistes i l’arribada a territori francès d’un bon nombre d’exiliats, condemnats a viure en condicions lamentables en els camps de refugiats del país veí. Amb bones connexions amb la presidència del govern xilè, Neruda va aconseguir ser anomenat Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França. Des d’aquesta posició, i gràcies a la complicitat de l’aleshores ministre de Relacions Exteriors, Abraham Ortega, es va implicar en la iniciativa de noliejar un vaixell francès, el Winnipeg, per tal de transportar més de 2.000 exiliats fins a Valparaíso, on el govern xilè els donaria asil. Van arribar a port el setembre d’aquell any i es van establir majoritàriament al nord del país. Alguns d’ells van tornar a Espanya uns anys després, tot i que la majoria van acabar establint-se a Xile definitivament. Algú els va anomenar “els fills de Neruda”, poeta que va acabar considerant aquell episodi de la seva existència tan valuós com els poemes que havia escrit. Vuitanta anys després (es van complir el 2019), aquesta història de foscor, horror i crueltat, però també d’esperança i solidaritat, constitueix un episodi gairebé ignorat de la història de la guerra civil. Sort que, el 2014, Laura Martel va relatar els fets en una novel·la gràfica protagonitzada per una nena i amb dibuixos d’Antonia Santolaya.

Ara, Martel, dramaturga i guionista de cinema, converteix l’episodi en un muntatge teatral dirigit per Norbert Martínez, un director i actor que forma part de la companyia Les Llibertàries, que ha treballat sovint amb el director Julio Manrique i ha dirigit ell mateix un bon nombre d’espectacles, entre els quals ¿La vida es sueño? o #gwenismu?rfila, vista al Grec 2018.

Autora: Laura Martel
Direcció: Norbert Martínez
Intèrprets: Laia Alberch, Laura María González, Martí Salvat i Edu Tudela
Espai sonor: Nacho López
Escenografia: Anna Tantull
Vestuari: Maria del Mar Grañena Serradell
Il·luminació: Yuri Plana
Disseny audiovisual: Clara Guixé i Viedma, Núria Planes Llull i Jordi Soler Quintana
Art conceptual: Òscar Climent
Direcció de producció: Ôscar García Recuenco
Ajudantia de producció: Marina Guarch
Assistent tècnic: Jofre Toledano
Ajudantia de direcció: Diana Díaz i Eduard García Oñate
Fotografia: Cristina Raso
Vídeo: Arnau Macià
Disseny gràfic: Mancha