Estrena del clip que gira al voltant de quatre fases de la història del Winnipeg: la Guerra Civil, el pas de la frontera i l'exili, els camps de refugiats a Argelès-sur-Mer i el Winnipeg i l'exili a Xile.
Dirigit pel mateix director de l'espectacle Winnipeg, Norbert Martínez, i interpretat pels actors del repartiment, aquesta peça de videoart ens transportarà a un món visual i sonor quasi tangible.
El muntatge Winnipeg és un cant a l'esperança i una crida contra l'oblit, aquesta obra recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d'Exteriors del govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats.
No tothom ho recorda però, entre el 1934 i el 1937, el poeta Pablo Neruda va exercir com a cònsol de Xile a Barcelona. Va viure a la capital catalana els moments més decisius de la Segona República i els inicis de la guerra civil fins que, tres anys després d'arribar a la ciutat, va haver de tornar a Santiago a causa de l'avanç de les tropes franquistes. Des d'allà va seguir les notícies sobre l'ocupació de Barcelona per les tropes feixistes i l'arribada a territori francès d'un bon nombre d'exiliats, condemnats a viure en condicions lamentables en els camps de refugiats del país veí. Amb bones connexions amb la presidència del govern xilè, Neruda va aconseguir ser anomenat Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França. Des d'aquesta posició, i gràcies a la complicitat de l'aleshores ministre de Relacions Exteriors, Abraham Ortega, es va implicar en la iniciativa de noliejar un vaixell francès, el Winnipeg, per tal de transportar més de 2.000 exiliats fins a Valparaíso, on el govern xilè els donaria asil. Van arribar a port el setembre d'aquell any i es van establir majoritàriament al nord del país. Alguns d'ells van tornar a Espanya uns anys després, tot i que la majoria van acabar establint-se a Xile definitivament. Algú els va anomenar "els fills de Neruda", poeta que va acabar considerant aquell episodi de la seva existència tan valuós com els poemes que havia escrit. Vuitanta anys després (es van complir el 2019), aquesta història de foscor, horror i crueltat, però també d'esperança i solidaritat, constitueix un episodi gairebé ignorat de la història de la guerra civil. El 2014, Laura Martel va relatar els fets en una novel·la gràfica protagonitzada per una nena i amb dibuixos d'Antonia Santolaya.
Direcció i idea original: Norbert Martínez
Repartiment:
Laia Alberch
Laura María González
Martí Salvat
Edu Tudela
Producció: Grec 2020 Festival de Barcelona i Puça Espectacles
Producció executiva: Ôscar García i Marina Guarch
Càmera i edició: Clara Guixé i Viedma
Càmera subaquàtic: David Antoja
Ambient sonor, gravació i mescla: Nacho López
Assistent de direcció: Diana Díaz
Assistent de producció: Guillem Recuenco
Disseny gràfic: Mancha
Agraïments: Jordi Chias, Xavier Palomino, Vicky Pérez i Jordi Soler Quintana.
