“El campo parece llamarme, las ramas de los árboles se agitan, se mueven bailando una danza tan antigua como el mundo. Siento un vuelco en el pecho, un vacío muy extraño, y acto seguido, la necesidad violenta de llenarlo.”
La campanya de la poma ha començat durant el mesos de setembre i octubre, dues noies passen deu dies treballant colze a colze en un camp del Baix Empordà. No es coneixen i, tot i que una d’elles ja ha recollit fruita altres vegades, no estan habituades al ritme de treball que implica. És en el transcurs de l’últim dia on es revela la necessitat de cadascuna de mirar-se i de posar nom a tot allò que les separa.
Apple Pie planteja a l’Off de la Badabadoc una reflexió sobre la relació que hi ha entre allò que imaginem i la realitat. Ho fa a partir d’un llenguatge plural; tan textual com audiovisual, performàtic i de gest.
